Ricard Passarell, pintor que tenia un estudi al carrer Salvà, va pintar el Molino per dins i per fora des de tots els angles. L’Associació d’Artistes Plàstics del Poble-sec va realitzar l'any 2011 una exposició monogràfica de l’artista: "El Molino, una mirada enrere".
En una entrevista prèvia deia:
"Jo pintava El Molino des de fora durant el dia, els seus voltants. I sempre venia el Tito Caballé, que era llavors l’empresari de El Molino, i em convidava: "Home, podries pintar a dintre", i jo no li feia gaire cas: "Home, si, ja veurem, no sé, no m’agrada". Així van passar com uns tres o quatre anys fins que al final em va dir un dia: "Avui dijous, si vols venir a veure la funció amb la teva esposa, et convido". Vaig acceptar la invitació i si, em vaig seure allà, vaig veure tota la sessió i quan sortim em pregunta: "Què, t’ha agradat?". "Sí sí, molt bonic, no m’ho esperava, hi ha molt moviment, hi ha molt poca llum...". “És igual, vindràs demà a pintar?" i dic "Home, com ho farem?". "No home, tu no et preocupis, si vols pintar des d’aquell palco, aquell palco serà teu". I sí sí, vaig pintar el primer, aquell petitet. I des de llavors vaig continuar i vaig pintar tota la revista, tot el 86 i part del 87."
